Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones,

una laguna verde,
inmóvil y paciente,
conforme con sus algas,
sus musgos y sus peces,

sereno en mi confianza,
confiado en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.

(Mario Benedetti)

El món no ha estat creat un sol cop, sinó cada vegada que ha aparegut un artista original.

(Marcel Proust A la recerca del temps perdut)

La natura imita l'art més que no pas l'art imita la natura.

(Oscar Wilde La decadència de la mentida)

L'art no representa la realitat, sinó que la tradueix.

(Pere Ballart El contorn del poema)

Si, com ens informa el seu ètim, un símbol havia estat (a l'antiga Grècia) la mitja moneda que conservaven com a finaça els dos signants d'un acord, és evident que la meitat que aquí falta (en la lectura i interpretació d'un poema) podem posar-la -perquè, en efecte, la tenim- qualsevol de nosaltres (els lectors).

(Pere Ballart El contorn del poema)

Al acecho
como un cazador,
en largas tardes,
silencioso esperas
un batir de alas
que se pierde en el viento,
sombras veloces,
fugitivas palabras del poema.

(J.L.Panero)

Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen el records.

(Gabriel Ferrater)

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

(J.V.Foix)

Les paraules són
forques d'on, a trossos,
penjo la raó.

(Salvador Espriu)

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres:
¡qué alegría más alta
vivir en los pronombres!

(Pedro Salinas)

Perquè és així com hauria d'escriure's
la història dels homes,
assajant de reprendre les paraules
en el seu profund origen.
Car tota cosa és subtil si la veu s'hi detura
tan tendrament com una mà que es clou
damunt la mà que estima.

(Miquel Martí i Pol)

Scrivo per sapere perché scrivo.

(Alberto Moravia)

La novel·la ja no és l'escriptura d'una aventura, ans l'aventura d'una escriptura.

(Jean Ricardeu Por una théorie de nouveau roman)

"Escriure" és avui un verb intransitiu.

(Roland Barthres)

Mis poemas no significan.
Mis poemas son.

(Jorge Luis Borges)

La poesia és només la bromera. Els oceans, però, fan bromera per força. L'elaboració de les formes (el relleu de les formes) és el camí de la poesia: el poeta és un treballador de les estructures dins de les estructures, fora de les quals no es pot concebre la bellesa del llenguatge. Un poema és possible a condició que no en fem la lectura literal i és per això que la poesia (i, en general, la literatura) és un engany meravellós.

(Jesús Tusón El luxe del llenguatge)