Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
(Salvador Espriu Cançons de la roda del temps)
15 de març 2008
01 de novembre 2007
Si, com ens informa el seu ètim, un símbol havia estat (a l'antiga Grècia) la mitja moneda que conservaven com a finaça els dos signants d'un acord, és evident que la meitat que aquí falta (en la lectura i interpretació d'un poema) podem posar-la -perquè, en efecte, la tenim- qualsevol de nosaltres (els lectors).
(Pere Ballart El contorn del poema)
(Pere Ballart El contorn del poema)
27 d’abril 2006
26 d’abril 2006
La poesia és només la bromera. Els oceans, però, fan bromera per força. L'elaboració de les formes (el relleu de les formes) és el camí de la poesia: el poeta és un treballador de les estructures dins de les estructures, fora de les quals no es pot concebre la bellesa del llenguatge. Un poema és possible a condició que no en fem la lectura literal i és per això que la poesia (i, en general, la literatura) és un engany meravellós.
(Jesús Tusón El luxe del llenguatge)
(Jesús Tusón El luxe del llenguatge)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)