"(...) trató de imaginar cómo sería una novela en forma de tortuga laúd. El argumento tendría que salir arrugado, o quizá dispuesto en escamas, de una especie de caparazón gigantesco. Eso era, desde luego, en términos literarios, una novedad. La trama, pues, estaría dentro y constituiría la zona blanda de la novela, mientras que la forma estaría representada por la concha. En caso de que la novela falleciera (...), y el argumento desapareciera por la descomposición inherente a la carne, perduraría el esqueleto externo como testimonio formal de aquella obra maestra".

(Juan José Millás Los objetos nos llaman)

La misura del verso è un ostacolo scelto per provocare un effetto di straniamento semantico (...)
Il principio della prosa è rem tene, verba sequentur, il principio della poesia è verba tene, res sequentur (...) Il poeta sceglie una serie di costrizioni espressive, e poi scommette che il contenuto, qualsiasi esso sia, e per quanto esso potesse precedere la scrittura, si adeguerà alle costrizioni espressive, e tanto meglio se ne verrà modificato. Il poeta guarda al mondo così come le costrizioni del verso gli impongono.

(Umberto Eco Sugli specchi)

RITORNELLO

Que sigui ric el jorn
i en arribar la fosca
res no empenyi la son
a fer-nos oblidar. (...)

(Àlex Susanna Memòria del cos)

LES CLAUS

No hi ha cap lluna que et guiï,
ni cap claror amagada
que vagament t'il·lumini.
Una certa repetició dels actes,
això sí, una mena d'obstinació
a fer sempre el mateix,
fan que avui no et perdis
pels camins de la nit.

(Àlex Susanna Memòria del cos)

En alguna ciutat del pensament

jo t'estaré estimant

quan marqui la teva hora solitària

l'esfera de la lluna sobre el mar.

(Joan Margarit Barcelona, amor final)

Sempre tenim davant la veritat

però, com quan mirem el cel de nit,

no podem veure més que la grafia

que té un poema en una llengua estranya.

(Joan Margarit Barcelona, amor final)

Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.

Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.

La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.

(Salvador Espriu Cançons de la roda del temps)

Pero hoy me siento apenas
como laguna insomne
con un embarcadero
ya sin embarcaciones,

una laguna verde,
inmóvil y paciente,
conforme con sus algas,
sus musgos y sus peces,

sereno en mi confianza,
confiado en que una tarde
te acerques y te mires,
te mires al mirarme.

(Mario Benedetti)

El món no ha estat creat un sol cop, sinó cada vegada que ha aparegut un artista original.

(Marcel Proust A la recerca del temps perdut)

La natura imita l'art més que no pas l'art imita la natura.

(Oscar Wilde La decadència de la mentida)

L'art no representa la realitat, sinó que la tradueix.

(Pere Ballart El contorn del poema)

Si, com ens informa el seu ètim, un símbol havia estat (a l'antiga Grècia) la mitja moneda que conservaven com a finaça els dos signants d'un acord, és evident que la meitat que aquí falta (en la lectura i interpretació d'un poema) podem posar-la -perquè, en efecte, la tenim- qualsevol de nosaltres (els lectors).

(Pere Ballart El contorn del poema)

Al acecho
como un cazador,
en largas tardes,
silencioso esperas
un batir de alas
que se pierde en el viento,
sombras veloces,
fugitivas palabras del poema.

(J.L.Panero)

Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen el records.

(Gabriel Ferrater)

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

(J.V.Foix)

Les paraules són
forques d'on, a trossos,
penjo la raó.

(Salvador Espriu)

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres:
¡qué alegría más alta
vivir en los pronombres!

(Pedro Salinas)

Perquè és així com hauria d'escriure's
la història dels homes,
assajant de reprendre les paraules
en el seu profund origen.
Car tota cosa és subtil si la veu s'hi detura
tan tendrament com una mà que es clou
damunt la mà que estima.

(Miquel Martí i Pol)

Scrivo per sapere perché scrivo.

(Alberto Moravia)

La novel·la ja no és l'escriptura d'una aventura, ans l'aventura d'una escriptura.

(Jean Ricardeu Por una théorie de nouveau roman)