No em costa gens de pensar que ja és tard.
No em costa gens de dir que no m’escolten.
No em costa gens d’alçar els ulls cel amunt
i plànyer-me i fer l’orni.
Puc progressar si aprenc d’ajupir el cap.
Puc cridar tant com vulgui amb els que criden.
Puc tenir càrrecs públics i envellir.
Puc creure en Déu i repassar els diaris.
Davant mateix de la porta de casa,
però, comença el món i a totes les cruïlles
hi ha gent que mor de fam o de tristesa.
Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
pots llegir a l’inrevés les paraules que escric,
o bé tancar-te amb clau a casa teva.
(Miquel Martí i Pol)
23 de juliol 2009
LA GRAN REMOR DEL MAR (FRAGMENT)
Llegíem a les fosques
versots de bon comptar.
Cada versot un himne,
cada himne un foc més alt.
(Miquel Martí i Pol)
21 de juliol 2009
AUTORETRAT, AMB FANG I ROBINS
Munts informes de runa,
solars abandonats
que l'arquitecte no mira,
clavegueres vessant
aigües residuals,
fang i robins:
domini meu.
Però, de sobte, el cop
d'una ala poderosa,
remorejant, excel·leix
a dir-me: dia blau,
corba d'onada, roca encesa
pel crit del sol.
I cremo tot en cant
(Joan Vinyoli Realitats)
solars abandonats
que l'arquitecte no mira,
clavegueres vessant
aigües residuals,
fang i robins:
domini meu.
Però, de sobte, el cop
d'una ala poderosa,
remorejant, excel·leix
a dir-me: dia blau,
corba d'onada, roca encesa
pel crit del sol.
I cremo tot en cant
(Joan Vinyoli Realitats)
07 de juliol 2009
PÀGINA
Després d'escriure el poema,
els límits de la pàgina ja no són
on va ser tallat el paper.
(Joan Brossa)
els límits de la pàgina ja no són
on va ser tallat el paper.
(Joan Brossa)
EL FRONT ESTELAT
Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos.
(Joan Brossa)
en mar i les lletres en peixos.
(Joan Brossa)
05 de gener 2009
"(...) trató de imaginar cómo sería una novela en forma de tortuga laúd. El argumento tendría que salir arrugado, o quizá dispuesto en escamas, de una especie de caparazón gigantesco. Eso era, desde luego, en términos literarios, una novedad. La trama, pues, estaría dentro y constituiría la zona blanda de la novela, mientras que la forma estaría representada por la concha. En caso de que la novela falleciera (...), y el argumento desapareciera por la descomposición inherente a la carne, perduraría el esqueleto externo como testimonio formal de aquella obra maestra".
(Juan José Millás Los objetos nos llaman)
(Juan José Millás Los objetos nos llaman)
04 de gener 2009
La misura del verso è un ostacolo scelto per provocare un effetto di straniamento semantico (...)
Il principio della prosa è rem tene, verba sequentur, il principio della poesia è verba tene, res sequentur (...) Il poeta sceglie una serie di costrizioni espressive, e poi scommette che il contenuto, qualsiasi esso sia, e per quanto esso potesse precedere la scrittura, si adeguerà alle costrizioni espressive, e tanto meglio se ne verrà modificato. Il poeta guarda al mondo così come le costrizioni del verso gli impongono.
(Umberto Eco Sugli specchi)
Il principio della prosa è rem tene, verba sequentur, il principio della poesia è verba tene, res sequentur (...) Il poeta sceglie una serie di costrizioni espressive, e poi scommette che il contenuto, qualsiasi esso sia, e per quanto esso potesse precedere la scrittura, si adeguerà alle costrizioni espressive, e tanto meglio se ne verrà modificato. Il poeta guarda al mondo così come le costrizioni del verso gli impongono.
(Umberto Eco Sugli specchi)
24 de juny 2008
RITORNELLO
Que sigui ric el jorn
i en arribar la fosca
res no empenyi la son
a fer-nos oblidar. (...)
(Àlex Susanna Memòria del cos)
i en arribar la fosca
res no empenyi la son
a fer-nos oblidar. (...)
(Àlex Susanna Memòria del cos)
LES CLAUS
No hi ha cap lluna que et guiï,
ni cap claror amagada
que vagament t'il·lumini.
Una certa repetició dels actes,
això sí, una mena d'obstinació
a fer sempre el mateix,
fan que avui no et perdis
pels camins de la nit.
(Àlex Susanna Memòria del cos)
ni cap claror amagada
que vagament t'il·lumini.
Una certa repetició dels actes,
això sí, una mena d'obstinació
a fer sempre el mateix,
fan que avui no et perdis
pels camins de la nit.
(Àlex Susanna Memòria del cos)
18 de juny 2008
15 de març 2008
01 de novembre 2007
Si, com ens informa el seu ètim, un símbol havia estat (a l'antiga Grècia) la mitja moneda que conservaven com a finaça els dos signants d'un acord, és evident que la meitat que aquí falta (en la lectura i interpretació d'un poema) podem posar-la -perquè, en efecte, la tenim- qualsevol de nosaltres (els lectors).
(Pere Ballart El contorn del poema)
(Pere Ballart El contorn del poema)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)