(...) I, això no obstant,
els versos pel seu compte bescanvien
silencis per paraules i exigeixen
un alt tribut de vida. No puc, doncs,
reposar ni vull fer-ho. Més m'estimo
veure'm entrar lentament al recinte
que jo mateix he anat configurant
i seure i esperar fins que algú em cridi
des d'un ponent eixut, contradictori.
(Miquel Martí i Pol)
