Seguro assento na coluna firme
Dos versos em que fico,
Nem temo o influxo inúmero futuro
Dos tempos e do olvido;
Que a mente, quando, fixa, em si contempla
Os reflexos do mundo,
Deles se plasma torna, e à arte o mundo
Cris, que nâo a mente.
Assim na placa o externo instante grava
Seu ser, durando nela.
Segur m'assento en la columna ferma
dels versos en què resto,
l'influx futur innúmer no puc témer
dels temps i de l'oblit;
que la ment, quan, pensant, en si contempla
els reflexos del món,
plasma esdevé, de tots, i l'art el món
el crea, no la ment.
Així en la placa l'extern instant grava
el seu ésser, durant-hi.
(Fernando Pessoa. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)
