Pintar es hasta cierto punto no pintar y escribir es dejar cosas no dichas, mostrar indicios que se completarán en la imaginación del lector igual que es en el cerebro del espectador de un cuadro y no en el lienzo donde se convierten en figuras los trazos sueltos, las líneas abreviadas del pintor.

                                                   Antonio Muñoz Molina, Como la sombra que se va, pàgina 64.

HAIKÚ

Sota la pluja

i moll fins la medul·la,

tanco els ulls.

Christian Iglesias

SECRETS

Acabo de llegir a l’Ara que hi ha apps
que et deixen dir sense embuts el que penses.
Per què collons faig poesia, dic,
pensant que és molt més fàcil escoltar
Peter, Paul, and Mary all day long,
i deixar que sorgeixi el que li peti,
aquesta vida impredecible i imbècil,
aquest tedi implacable, la roda
de la sangria boja que es barreja
amb els colors i les formes insòlites.
L'estiu que ja marxa més enllà
a les cales roges del nostre futur
pírric abrandat com un quadre
secret on aboquem el nostres desitjos
i les pors més fosques dels vespres buits.
Potser, doncs, ens cal una app més
per llençar-hi els secrets que no ho són.

Andreu Cabré

PARAULES AL VENT

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop en hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que descobreix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraules
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Miquel Martí i Pol

EL MEU AMOR SENSE CASA

El meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra
del meu amor sense casa.

Maria Mercè Marçal Desglaç

IDEOLEX

"Il dizionario costituisce il riflesso di valori, norme e ideologie che le circostanze culturali, sociopolitiche e religiose di una determinata comunità o società cercano di legittimare, o semplicement veicolare, attraverso scelte linguistiche lessicali o discorsive in genere."

(Centro Linguistico dei Poli Scientifico-Didattici della Romagna, Università di Bologna.)

Metàfora de la foscor

On hi ha llum
no hi ha foscor,

però on hi ha foscor

pot haver-hi llum.

 No tot és massa,

ni massa és tot.

(Eduard Antón, alumne de 3r d'ESO)

Il fumo

"Curioso come si ricordino meglio le parole dette che i sentimenti che non arrivano a scotere l'aria".

 

(Italo Svevo La coscienza di Zeno)

Mirada ferma

 i el pensament serè,

tot es pot fer bé.

Chrístian Iglesias