ACOMPLIMENT

No em costa gens de pensar que ja és tard.
No em costa gens de dir que no m’escolten.
No em costa gens d’alçar els ulls cel amunt
i plànyer-me i fer l’orni.

Puc progressar si aprenc d’ajupir el cap.
Puc cridar tant com vulgui amb els que criden.
Puc tenir càrrecs públics i envellir.
Puc creure en Déu i repassar els diaris.

Davant mateix de la porta de casa,
però, comença el món i a totes les cruïlles
hi ha gent que mor de fam o de tristesa.

Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
pots llegir a l’inrevés les paraules que escric,
o bé tancar-te amb clau a casa teva.

(Miquel Martí i Pol)

LA GRAN REMOR DEL MAR (FRAGMENT)

Llegíem a les fosques

versots de bon comptar.

Cada versot un himne,

cada himne un foc més alt.

(Miquel Martí i Pol)

AUTORETRAT, AMB FANG I ROBINS

Munts informes de runa,
solars abandonats
que l'arquitecte no mira,
clavegueres vessant
aigües residuals,
fang i robins:
domini meu.

Però, de sobte, el cop
d'una ala poderosa,
remorejant, excel·leix
a dir-me: dia blau,
corba d'onada, roca encesa
pel crit del sol.
I cremo tot en cant

(Joan Vinyoli Realitats)

PÀGINA

Després d'escriure el poema,
els límits de la pàgina ja no són
on va ser tallat el paper.

(Joan Brossa)

EL FRONT ESTELAT

Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos.

(Joan Brossa)

POEMA

Jo em despullo
i vosaltres us vestiu.

(Joan Brossa)