RUNA

Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la

maó sobre maó fins a la mida

que veus, una paret de casa humil.

Fixa't com es clivella,

com va esfondrant-se a poc a poc amb sord,

feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot,

amb mans obreres de paraula,

nit rere nit,

pacientment plego la runa

i novament edifico.

(Joan Vinyoli)

SURTE-TE'N

L'escriure en vers i parir bé el poema

com més se'n sap o sembla que se'n sap

més complicat es fa, més no t'hi cap

el poc que hi ha d'entrar, cada fonema

ve ple de fills i folls i emmagatzema

les nafres que han anat pelant-te el pap

i els pèls que du enganxats l'esparadrap

del trau del crani quan fent la verema

et vas voler posar la diadema

de dionís i vas caure de cap

al cup, i ara ets de color lila tap

i veus que no només passa al cinema

que es moguin sols els versos, que les cabres

pasturin enfilades dalt dels arbres.

(Enric Casasses, Bes nagana)