RUNA

Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la

maó sobre maó fins a la mida

que veus, una paret de casa humil.

Fixa't com es clivella,

com va esfondrant-se a poc a poc amb sord,

feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot,

amb mans obreres de paraula,

nit rere nit,

pacientment plego la runa

i novament edifico.

(Joan Vinyoli)