La poesia se'm presenta com una experiència, com un mètode de pensament i de coneixement sobre mi mateix i sobre el món (...). Tota poesia prové d'una il·luminació, espasmòdica o tranquil·la, però que no pertany ben bé a la consciència, sobre una realitat íntima que no ens importa tant de considerar com de veure.

(Carles Riba)