23 d’agost 2011

RELIGIÓ

Si les muses se m'empassen, sabré sense aire
sortir a la superfície? I com no predre'm?
Agafo per la màniga la sort i m'hi esforço.
No és la meva fam, és la seva que m'acaba
definint el caràcter. Així els punts canvien
i el que volia dir no és cap prioritat. Ara
són les muses que em maregen entre perfums
i carícies. El meu nom elles el van creant
a mesura que escric. Faig només d'instrument,
quan més m'hi esforço més profund és l'abisme
i el preu potser és massa alt. Ebri me les miro,
no poden embolcallar el meu pensament
l'únic fil trencat, que escèptic, les incomoda.

(Jordi Valls Felix orbe)