ART INÚTIL

La poesia no existeix. Abans potser sí,

la torna de la torna crea la circumstància

però hem trencat la brúixola. Cerques el nord

i encara no l'has trobat més enllà del seu mite.

És absurd teoritzar, els llenguatges actuals

traspassen la lletra escrita i no val la pena

trencar-se el cervell buscant la imatge més pura

tenim massa pressa com per ser subtils. Sigues

directe, clar, còmode a un lector que llegeix

poc, que no escolta, que no observa, que no viu,

que sols vol jugar a viure dins la pantalla,

incapaç de sentir res a un pam del seu nas.

Insisteixes tossut amb els versos elàstics,

i clarividents del realisme més solemne,

efervescent com el primer glop de cervesa

escrius poesia perquè saps que no existeix.

(Jordi Valls Felix orbe)