27 de gener 2011

Bo, dolent... Tot.
Somni, realitat... Tot.
Família, amor... Tot.
Tot, ho és tot.
Ho és tot en una paraula.
Tot ens envolta, tot ens acaricia,
tot ens mira, tot es respira.

Quan mirem per la finestra
ho veiem tot;
quan passegem, ho trepitgem tot;
Som el tot, som part d'això
que ho engloba.

I res? Res també ho és tot,
però res, si no és res,
no ho és, però en forma part...

De veritat ho som tot?
Mai no ho pensem, i de vegades
creiem que no som res...
Però per a algú sempre
ho seràs tot.

I què més en dóna,
que siguem tot,
si per a algú que t'importa
jo ho ets?

(Helena Lobato. 
Estudiant de 4t d'ESO. 15 anys)

4 comentaris:

Emili Trapero ha dit...

És un poema molt profunt i que dona molt a pensar i a reflexionar.

Ens ha agradat molt!

Raquel i Cristina

elisabet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
elisabet ha dit...

Preciós, amb una profunditat meravellosa. És bo aturar-se un moment mirar al teu voltant i observar el que passa per poder plasmar-ho després en un poema tant bonic com aquest.

Elisabet

elisabet ha dit...

Preciós, amb una profunditat meravellosa. És bo aturar-se un moment mirar al teu voltant i observar el que passa per poder plasmar-ho després en un poema tant bonic com aquest.

Elisabet