Bo, dolent... Tot.
Somni, realitat... Tot.
Família, amor... Tot.
Tot, ho és tot.
Ho és tot en una paraula.
Tot ens envolta, tot ens acaricia,
tot ens mira, tot es respira.
Quan mirem per la finestra
ho veiem tot;
quan passegem, ho trepitgem tot;
Som el tot, som part d'això
que ho engloba.
I res? Res també ho és tot,
però res, si no és res,
no ho és, però en forma part...
De veritat ho som tot?
Mai no ho pensem, i de vegades
creiem que no som res...
Però per a algú sempre
ho seràs tot.
I què més en dóna,
que siguem tot,
si per a algú que t'importa
jo ho ets?
(Helena Lobato.
Estudiant de 4t d'ESO. 15 anys)
Estudiant de 4t d'ESO. 15 anys)
4 comentaris:
És un poema molt profunt i que dona molt a pensar i a reflexionar.
Ens ha agradat molt!
Raquel i Cristina
Preciós, amb una profunditat meravellosa. És bo aturar-se un moment mirar al teu voltant i observar el que passa per poder plasmar-ho després en un poema tant bonic com aquest.
Elisabet
Preciós, amb una profunditat meravellosa. És bo aturar-se un moment mirar al teu voltant i observar el que passa per poder plasmar-ho després en un poema tant bonic com aquest.
Elisabet
Publica un comentari a l'entrada